Pasqual Vernich
Alzira culminà l’onzena edició de les festes de Moros i Cristians en què els festers es passaren els dos primers dies mirant el cel. Afortunadament els ruixats no caigueren en els actes principals, el pregó i l’entrada. El divendres, 30 de setembre, l’actor alzireny Álex Gadea va aconseguir omplir amb milers de persones els voltants de les Muralles del Mercat on li mostraren nombroses mostres d’estima. L’alzireny ha conegut l’èxit en la seua terra a través de l’Alqueria Blanca com a Diego i a nivell nacional com a Tristán a El secreto de Puente Viejo d’Antena 3. De fet, una fan va arribar des de Sitges (Barcelona) per vore el seu ídol. Haver de tornar a Madrid per assajar dissabte un projecte teatral on està immers el va obligar a retirar-se de seguida, això sí, encara perseguit per admiradores de totes les edats. La naturalitat, senzillesa i accessibilitat de l’actor encisaren encara més les seues seguidores. El tiró del pregoner va propiciar que es realitzara l’Entrada falsa més multitudinària de la curta història alzirenya.
Dissabte patiren dos grans ruixats al llarg del dia però es varen complir les previsions meteorològiques i a l’hora de l’entrada ja no va ploure. En primer lloc eixiren els caps de cada esquadra acompanyats de les bandes de música. Després, arrancà l’entrada amb les filaes de Templaris, que tornaven a la festa després d’un any d’excedència i els Consellers del rei en Jaume, membres del Consell de la Joventut que participaven per primera volta, obriren el bàndol cristià. Els Creuats Riberencs, que ostentaren la capitania l’any passat, seguien el seguici amb un espectacular trage guerrer i a continuació les Bandoleres i Contrabandistes, qui ho seran l’any que ve, acompanyades pels Llauradors de Picassent.
Tancà el bàndol de la Creu una espectacular capitania dels Cavallers Conqueridors del rei en Jaume, preparada durant tot l’últim any. Recrearen una visió particular de la conquesta d’Alzira. El do de gents del capità Bernat Iborra li ha permés comptar amb nombrosos col·lectius que han col·laborat en esta il·lusió. Darrere del nou estendard de la filà, un ramat d’animals era el reflexe dels que portaven els exèrcits, acompanyats per pastors, els quals abastien d’aliment els soldats. El poble pla -format per festeres de l’Alborxí- repartien rotllets de vi. Un ballet de mags i bruixes preparaven un akelarre perquè la lluna no apareguera el dia de la conquesta d’Alzira i la nit fóra el més fosca possible. Els tambors de batalla i una amazona a cavall continuaven la comitiva. Dotze escuts heràldics reflexaven els cognoms dels cavallers Conqueridors. Unes guerreres vingudes de Saxònia -letals assassines en la foscor- ballaven per al capità. Els frares de les esglésies i abadies il·luminaren amb torxes el camí a les muralles. Per si calia entrar en guerra directa, les tropes jaumines disposaven d’un ariet que precedia al rei en Jaume i na Violant d’Hongria -la segona de les diverses esposes que va tindre el Conqueridor-, encarnats per Pasqual Tudela i Mª Ángeles Rodríguez.
L’estendard fundacional i els tambors de la Magdalena d’Alzira precedien la carrossa del capità, Bernat Iborra, qui anà acompanyat de la seua favorita, Roge -vinguda exprofesso de Saragossa- i les dues nebodes del capità. L’ambaixador del capità anava com a cap batedor a lloms d’un cavall avançava l’arribada de l’esquadra Els Dracs de Bellreguard i l’oficial dels Conqueridors.
Un ballet egipci animava la transició entre els dos bàndols que obria la filà Mercaders -sultania en l’any anterior, la nova comparsa Al-Jazirins, així com Alborxins, que tornaven a formar filà pròpia, que a més era mixta. El ballet tribal de l’associació avançava la sultania mora, ostentada per Els de la Vila. Tancava la desfilada la carrossa del sultà Ximo Blasco, qui anava acompanyada per la seua favorita Juani García.
Després del tradicional esmorzar de festes, el diumenge a les 12, retronaren els arcabussos per l’avinguda Luis Suñer i carrers Faustino Blasco i Major Santa Caterina. A l’església, na Violant oferirà a la titular un ramell de flors en agraïment per la protecció en la pacífica conquesta d’Algezira. El dinar de germanor posarà el punt i final a la festivitat on es faran diversos reconeixements.
Fotografías cortesía de Toni Gordó.
Excelente y amplio reportaje fotográfico en:
https://picasaweb.
Comentarios recientes